La incontestable victòria d’ahir de CiU i el seu presidenciable, Artur Mas, obren una etapa de canvi a l’administració pública catalana, i naturalment també a l’administració local.
Els anys de govern del tripartit han aportat la creació d’algunes eines que han tingut un gran éxit entre les adminstracions locals i especialment les municipals. En primer lloc, la llei de barris (2/2004), així com el Programa Viure al Poble, semblen tenir garantida la seva continuïtat. No en va, les dues línies tenen ja reserves per a l’any vinent. En tot cas, no pot descartar-se algun canvi en els objectius a subvencionar, sempre dins del marc general dissenyat pel Programa Operatiu FEDER 2007-2013.
L’aposta de CiU en aquest àmbit podem trobar-lo en el model territorial, que es troba en el punt 6.2 del seu programa electoral. El primer que ens crida l’atenció és la mesura 816: Canviarem la tendència pressupostària dels darrers anys respecte la despesa territorialitzable, tot incrementant la despesa en el conjunt del territori. És complicat predir en quin sentit gira aquesta afirmació, però és obvi que el model actual no satisfà CiU plenament. El fet que CiU no votés a favor d’una part de la llei 2/2004 ja ens indica que poden haver-hi algunes modificacions en aquestes polítiques.
Una altra eina que ha gaudit d’una gran acceptació és el Pladetur. La situació d’aquest pla de desenvolupament turístic, el qual ha obert una àmplia línia d’ajuts de millora dels municipis és, però, força més incerta que la llei de Barris i el Viure al Poble. Si bé el una conversa informal amb responsables del Departament, aquests confiaven en la continuïtat del pla, el fet que el Pla Estratègic de Turisme es trobi al final de la vigència (2005-2010)obre un període d’incertesa.
De nou, si ens fixem en el programa electoral, trobem un dues accions que ens porten a imaginar el futur model: la 828 (potenciar l’agroturisme, el turisme verd, i pràctiques de lleure…) i la 829 (potenciar un ampli programa de senyalització i consolidació de camins rurals).
En termes generals, a partir del programa, sembla clar que el model territorial de CiU és un model de sostenibilitat energètica, qualificació professional i de concertació territorial. Els canvis que poden sorgir a partir de les previsibles modificacions legislatives, però, arribaran de forma progressiva. En tot cas, com algú ens deia fa uns mesos: les entitats pròximes a l’ACM sempre han demostrat més de sensibilitat respecte dels problemes territorials que les més pòximes a la FMC.
El temps dirà si aquest comentari serà encertat. Ens quedem, però, en la gran dependència que alguns municipis tenen respecte dels programes que s’han anat implementant. La necessitat de finançament és gran en els pobles més petits, que necessiten igualment oferir serveis als seus habitants i, a més a més, els temps actuals de reducció del creixement, d’atur i destrucció de teixit econòmic presenten exigències de primer nivell que hauran de ser contestades de forma decidida.
Deja un comentario