Adjunto una notícia apareguda al diari Segre d’avui 3 de febrer.
L’IVA és un impost indirecte, el que significa que grava el consum i que, per tant, recau sobre els destinataris finals dels serveis i els consumidors. Això implica que les empreses no el sofreixen, ja que el sistema de compensació entre els devengat i repercutit converteix l’IVA en un element de suma zero.
La situació per a les administracions locals és força diferent, ja que per aquestes l’impost indirecte és una important càrrega al seu consum i que, en efecte, els ocasiona un sobrecost a les seves actuacions del 18%. De fet, aquest sobrecost és, sovint, un dels principals arguments que oposen les corporacions locals quan decideixen impulsar empreses de serveis municipals.
La notícia em sembla interessant, perquè, lluny de ser una solució al problema de finançament de les administracions locals i especialment les municipals, sí que pot ser una reducció de pressió econòmica que aquestes sofreixen. En tot cas, el debat final no recau en mesures transitòries com aquesta, sinó en resoldre definitivament un problema que les corporacions sofreixen ja de forma quasi tradicional, però que va agreujant-se amb la pèrdua de determinades fonts de finançament pròpies, i la reducció de la recaptació per la frenada econòmica.
Deja un comentario