No fa gaire he pogut participar en una interessant discussió sobre el paper de la planificació estratègica en municipis de menys de 5.000 habitants. En alguns cassos, es tendeix a considerar que caldria prioritzar la consolidació de les estructures administratives per sobre de definir un pla d’acció a mig o llarg termini.
En tot cas, queda clar que, per tots els municipis (evidentment això també inclou els més petits), la única fórmula realista de plantejar un pla d’acció de desenvolupament econòmic és tenir molt clares la cadena d’actuacions que cal implementar i els seus objectius.
No cal dir que és inviable aconseguir aquest pla d’actuació sense aplicar tècniques analítiques pròpies de la planificació: sense una diagnosi realista i adequada a la realitat no és possible proposar una veritable estratègia que incideixi en els objectius de generar ocupació, riquesa i qualitat de vida.
De fet, en la major part dels plans per municipis que he tingut l’oportunitat de realitzar, una de les línies estratègiques és, precisament, l’enfortiment administratiu. En massa ocasions, aquests pobles petits troben importantíssims esculls alhora d’implementar actuacions de desenvolupament local plantejades a través d’un pla estratègic, sovint a causa de la limitació de recursos econòmics i tècnics. Algunes persones apunten també la manca de lideratge, quelcom en el qual estic en desacord. De fet, sense un lideratge decidit, cap administració afrontaria el repte de la redacció d’un pla de municipi tant important.
La planificació estratègica obre un ventall d’oportunitats extraordinari pels municipis petits, no solament perquè si es promou amb un criteri tècnic sincer i es defugen les solucions genèriques (sovint importades de plans de municipis més grans), es pot aconseguir un veritable pla d’acció municipal o territorial, coherent amb els recursos i capacitats dels consistoris, i que, gràcies a l’enfocament participatiu, compta amb el beneplàcit dels veïns i, per tant, pot gaudir del període de vigència que necessita per aconseguir èxits, més enllà del canvi o la continuïtat del personal polític.
Un pla estratègic no pot ser un document tècnic que acabi arxivat i oblidat, sinó que necessita d’un plantejament on es prioritzi la aplicabilitat. No serveix de res plantejar grans accions tècnicament i econòmica inassolibles, sinó que cal ser realistes, copsar la diagnosi i visió de futur dels veïns i els seus representants i trobar els camins per assolir-les amb èxit i realisme.
Deja un comentario