La OCDE considera una àrea rural com aquella en la qual la densitat de població és igual o inferior a 150 habitants per quilòmetre quadrat, i estableix tres categories per classificar les regions:
- Regions predominantment rurals: més del 50% dels seus ciutadans viu en poblacions rurals.
- Regions significativament rurals: entre el 15 i el 50% dels seus ciutadans viu en poblacions rurals.
- Regions predominantment urbanes: menys del 15% dels seus ciutadans viu en poblacions rurals.
En base a aquest criteri, podem establir un mapa de la ruralitat catalana:
Malgrat l’evolució positiva que s’ha registrat durant els darrers anys, són zones que presenten importants carències en serveis bàsics, tant en la vessant privada com en la pública. Per exemple, en l’àmbit de l’educació es fa palesa una reducció progressiva dels centres educatius en funció del grau. Així, trobem un nombre important de centres d’educació primària en la majoria de municipis, però a mesura que augmentem el grau cap a l’eduació secundària o universitària, aquests centres en van concentrant en zones més urbanes. Aquesta tendència es manifesta amb una important concentració de centres secundaris en capitals comarcals, mentre que els centres universitaris es solen situar en capitals provincials. Aquesta tendència es repeteix també en l’àmbit de la sanitat, però també en la cobertura de telefonia mòbil o l’accés a internet.
Deja un comentario