Els projectes de desenvolupament i comerç són la principal eina que articula les polítiques comercials en municipis de menys de 10.000 habitants a la província de Barcelona. Són gestionats per l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona i es caracteritzen per oferir una elevada flexibilitat i adaptabilitat a les necessitats de cada municipi.
Aquests projectes presenten diversos punts que els fan un model especialment recomanable. En primer lloc, el pla de treball es defineix per mitjà de tècniques pròpies de la planificació estratègica urbana, incloent la diagnosi territorial i el DAFO, el que contribueix a plantejar un àmbit de treball perfectament definit. En aquests termes, una diagnosi complerta i profunda ens permetrà localitzar els recursos amb més capacitat de desenvolupament local, el que en la bibliografia es pot anomenar recurs endogen propi; i d’altra banda, ens situa en una posició ideal per definir un pla d’actuació amb capacitat d’adaptar-se a la realitat.
La figura següent mostra la lògica d’aquest projecte, que té per objectiu incentivar el teixit comercial i econòmic local de manera que agafi prou embranzida per poder funcionar per sí mateixos.
En aquests termes, la fase de Propostes pot estructurar-se de manera àmplia i genèrica (visió estratègica) o bé de manera concreta (visió sectorial), en funció de les necessitats del municipi i dels usos de la consultora que realitza el treball.
El darrer element de valor és la complementarietat amb una segona línia de finançament, les polítiques comercials en petits municipis, i que és la que fa possible la implementació de les propostes de l’estudi, que l’ajuntament anirà promocionant en funció d’un cronograma determinat en estudi i les pròpies necessitats i capacitats financeres o polítiques.
En termes generals, si tenim en compte totes aquestes proposicions, trobem un interessant format de projecte, que pot ésser extensible a força administracions catalanes, per ser un model complert i que es basa en el suport a l’ens local.
Deja un comentario