De la mateixa manera que a l’empresa privada el desembre és un mes d’elevada càrrega laboral, també ho és per l’administració pública. La tasca de fer quadrar els comptes i pressupostos sovint és un moment que porta de corcó moltes de les nostres administracions locals.
Aquesta tensió de tancament sovint ocasiona que els responsables i tècnics de les corporacions locals oblidin, o deixin en segon pla, una de les més importants tasques que caldria realitzar: la planificació dels ajuts i subvencions per a l’any vinent.
És evident que actualment la major part de les administracions locals tenen un comportament reactiu davant la convocatòria d’una linia d’ajuts. És a dir, apareixen unes bases i la corporació s’hi presenta, sigui quina sigui la naturalesa dels ajuts convocats. És negatiu pel municipi aquest comportament? En principi no, ja que les administracions locals han d’oferir serveis diversificats al ciutadà, però és el comportament òptim?
Des del punt de vista de la planificació estratègica, aquest comportament genera algunes ineficiències:
1. En primer lloc, no es pot realitzar un full de ruta amb objectius clars si es depèn d’una concessió de finançament aleatòria.
2. Es complica la coordinació de les diferents actuacions que es realitzen al llarg de l’any.
3. S’impulsen actuacions aïllades i sense una veritable capacitat de continuar, generant una sensació de desorientació entre els usuaris.
En aquest sentit, la realització d’un pla d’actuació de nivell estratègic ha de facilitar un pla de treball des d’una perspectiva proactiva, és a dir, que impulsi els canvis en la direcció del desenvolupament dessitjada a nivell polític.
Disposar d’aquestes orientacions genera una sèrie d’externalitats positives, i especialment en la recerca de subvencions. És lògic pensar que les entitats que emeten les subvencions (Diputacions, Generalitat, Adminstració central…) han d’elegir en funció a diferents criteris, i que sempre prioritzen les que sol·liciten en base a una estratègia marc coherent. Aquest principi, per norma general acceptat en totes les administracions locals, sol significar que els municipis que han estat capaços de plasmar un pla d’acció a mig termini rebin quantitats més elevades de finançament públic.
Hi ha moltes formes de tirar endavant un full de ruta: des de la planificació estratègica urbana als plans sectorials, qualsevol projecte ha de fer incís en les fonts de finançament disponibles per aconseguir els diferents objectius. A més a més, la diagnosi del territori ens facilita tècniques per completar amb garanties els diferents formularis, de manera que:
1. Es redueix el temps requerit per sol·licitar un ajut.
2. S’incrementen les possibilitats de rebre els ajuts.
3. Es facilita la capacitat de generar sinergies entre les accions que s’implementaran.
4. Es genera un projecte de municipi amb vocació de continuïtat sobre uns principis determinats i emanats de la realitat del municipi o territori.
Deja un comentario