Un dels reptes més grans que afronten els territoris i municipis catalans és la millora de l’atractiu local. Sovint, darrere aquesta intenció hi trobem algunes idees i intencions de desenvolupament turístic, usualment impulsades pels alcaldes o altres entitats amb reconeixement sobre el territori. La bibliografia al respecte no és pas massa àmplia, formada principalment per tractats i algunes publicacions sobre la planificació estratègica urbana.
Des d’un punt de vista acadèmic, el procediment a seguir parteix diagnosi territorial i la participació ciutadana, i s’articula a través de diferents programes i línies de finançament públic, com la Llei de Barris, el Viure al Poble o els Programes de Desenvolupament Rural (PDR). Des de la perspectiva del desenvolupament local, els objectius no poden ser altres que la generació d’ocupació estable i qualitat de vida als seus ciutadans a partir d’aquests programes de millora de l’atractiu.
Així doncs, si desglossem el procediment, trobem:
- Diagnosi territorial: La funció de la diagnosi és realitzar un reconeixement detallat dels diferents recursos que trobem en un territori, siguin recursos tècnics, materials, socials, culturals… avaluant el potencial i l’estat en el qual es troben. Sovint es recomana que la diagnosi sigui realitzada per agents externs, ja que ofereixen una perspectiva allunyada de la visió local, a més de possibilitar un millor contrast amb altres entitats i la pròpia experiència, de manera que es troben en situació d’avaluar millor el veritable potencial de cada recurs.
- Participació ciutadana: La participació ciutadana és un factor cada vegada més rellevant en qualsevol estratègia de desenvolupament i dinamització local. La participació dels veïns i les entitats locals permet extreure una visió compartida respecte els objectius i les necessitats del municipi o territori, plasmant la realitat i les inquietuds que perceben, diàriament, els habitants d’una regió.
- Planificació: La planificació, sigui a nivell estratègic o sectorial, permet definir un full de ruta per aconseguir els objectius que es plantegen amb l’inici del projecte. Ha de tenir en compte els resultats obtinguts en les fases de la diagnosi i de la participació, a fi de cercar les diferents accions que han de portar a les entitats del territori a assolir els seus objectius. A més a més, ha de plasmar tant les necessitats recollides al territori com l’anàlisi comparatiu amb altres entitats territorials des d’una visió competitiva (Anàlisi DAFO) i les eines que hi ha disponibles per realitzar les diferents accions (pla de treball).
En l’actualitat trobem dues tècniques preferents en l’àmbit de la planificació, que són l’enfocament estratègic i l’enfocament del marc lògic, essent el primer més usual en les organitzacions de règim privat, com les empreses i el segon més usual en projectes de desenvolupament, típics de les organitzacions públiques. Si bé metodològicament són enfocaments diferents, el seu objectiu compartit és la cerca de solucions a una situació concreta i no desitjada. - Intervenció i dinamització de l’oferta: La intervenció o implementació és el pas següent a la planificació. En aquesta fase es porten a la realitat les diferents propostes incloses en el pla de treball. És la fase amb més necessitats de finançament, i també on es produeixen la major part dels incidents. Si bé es cert que una planificació realitzada de forma adient ha de preveure les diferents situacions que es donaran en el futur, és impossible preveure l’evolució de la situació interna i externa que afronten les organitzacions durant el termini d’implementació.
La dinamització de l’oferta és el resultat de la intervenció. En termes generals, qualsevol actuació en el territori ha de resultar en quelcom tangible, que pugui ésser objecte de comercialització en un o altre canal. - Dinamització econòmica: La dinamització econòmica ha de ser el resultat final de qualsevol actuació que s’implementi a nivell municipal. És el factor fonamental, resultat directe de la intervenció i dinamització de l’oferta, que permet transformar les inversions públiques en benestar vers la població. Consisteix en una interpretació de la intervenció a través de la qual ha generar ocupació en qualsevol vessant, i que ha de recollir la noció del desenvolupament dels recursos endogens com via per a la creació d’una situació de creixement econòmic estable, sostenible i propi.
Deja un comentario